La trona ja està ocupada

Aquests dies que la premsa espanyola parla tant del cas Gürtel, reflexiono sobre el paper dels polítics i els seus partits en una societat com la nostra. Immersos com estem en una crisi desbocada a Espanya i més domada a la resta d'Europa, totes i cada una de les notícies sobre corrupció en el camp polític i cultural no ajuden a motivar a la població que es mira amb escepticisme tot el gran espectacle de cabaret de la classe política. Cada grup té la seva varietat preparada mentre esperen entre bambolines per sortir a l'escenari, la llàstima és que la majoria són improvisacions que acaben per haver d'abaixar el teló abans d'hora. Ha sortit a la llum el cas de corrupció del Partit Popular valencià amb connexions a Castella-La Manxa, Galícia i Madrid. El PSOE andalús tampoc se'n salva ara amb un centenar de municipis sota sospita, a Catalunya tenim el cas Millet que a través d'un organisme cultural de primer nivell s'han finançat partits nacionalistes catalans.

Tot plegat m'ha fet reflexionar sobre el paper dels polítics locals, les seves aspiracions i necessitats econòmiques i de servei. Vilanova i la Geltrú ha tingut i considero que encara té bons professionals al capdavant de l'ens públic, podem recuperar del passat a Jaume Casanovas, Pep Gonzàlez i Esteve Orriols. Actualment tenim a Joan Ignasi Elena, Santi Rodríguez i el jove Quim Arrufat que apunta maneres. I en el futur no llunyà podríem tenir al diputat del congrés Carles Campuzano. Durant les més de tres dècades d'ajuntaments democràtics no hem conegut cap gran cas de corrupció dins el consistori vilanoví ni en els partits que el conformen. Ara bé, què podem entendre per corrupció? L'Enciclopèdia Catalana defineix el terme com: acció de corrompre o de corrompre's. Delicte consistent en la subornació de funcionaris. I la corrupció pot estar fonamentada en aspectes econòmics, autoritaris i de competència. Aquí és on hem de centrar-nos, no només en la integritat tributària d'un polític, sinó també en la vessant competent de les seves tasques i evitar la prevaricació del seu càrrec.

El polític mai ha de trobar en el seu càrrec una assegurança de vida per no voler deixar-lo mai. La trona déu ser molt còmoda quan no trontolla i sobretot quan arriba l'últim dia de mes per cobrar la nòmina. A vegades el púlpit és tan alt que qui l'ocupa no veu els problemes bàsics i fonamentals que l'han portat on està, és llavors quan la supervivència és l'únic objectiu que motiva el polític i per no naufragar s'agafa a qualsevol pota. Precisament, això és el que li passa al segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Josep Tomàs Àlvaro i Juncosa, i número 1 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al municipi. Ha estat el supervivent del primer pacte de govern tripartit de la ciutat, ni Sixte Moral (PSC) ni Jordi Valls (ICV) hi són actualment. En canvi, ell ha sabut fer equilibris per no caure de la trona i això li ha provocat alguns malestars interns a Esquerra que no l'han desbancat, en part, per la falta de lideratge i de valor dels seus opositors. Així, que, a hores d'ara encara no hi ha un relleu clar per encapçalar les llistes republicanes de Vilanova, encara es parla de si es tornarà a presentar o no, però coneixent-lo, difícilment voldrà deixar la trona per tornar a les teulades. En tot cas, un bon motiu per a deixar el càrrec actual seria que l'ubiquessin en un altre organisme controlat pel seu partit, però sembla que no hi ha manera, o bé perquè no troben cap tasca adient per un perfil com el seu o perquè ERC no té l'organització interna resolta.

La finalitat d'un càrrec públic és servir a la ciutadania, comptar amb la preparació i assessorament adequats per resoldre problemes en comptes de crear-los. Si analitzem els projectes que actualment té la regidoria de Promoció Econòmica sobre la taula de ben segur que ens espantaríem; Vilanova i la Geltrú mai ha cregut en aquesta àrea, ja des de governs socialistes, convergents i republicans, però d'això ja en parlaré en un altre article. Com a ciutadà m'agradaria que com a mínim els responsables socialistes dissimulessin una mica més perquè, tot i que no s'ho creguin, han tornat a deixar perdre un dels departaments més importants i de gran vistositat. Després d'anys de sequera, amb poc esforç tota acció en promoció serà un èxit. En resum, Josep Tomàs Àlvaro no sap per on navega, no té cap mapa que l'orienti i li marqui una ruta per trobar el destí més adequat. De les seves declaracions en desprenc conclusions que desemboquen a preguntar-me si el que té és desconeixement o incompetència. El poder l'ha ofuscat, ha creat un personatge ridícul que amb el tarannà omnipotent el debiliten encara més fins que desaparegui de la sala de plens en les eleccions municipals del 2011. Si jo fos l'alcalde i, tenint mà com té l'Elena dins l'executiva del PSC, ja estaria movent els fils adequats per fer-lo saltar cap a una altra trona de l'administració pública i posicionar un nou candidat o candidata. El càrrec de l'actual alcalde també està en joc, i el futur de la ciutat.

Però un mal dia el pot tenir qualsevol.